Bon dia, gràcies per haver respost al nostre avís. La raó de convocar-vos hui ací ha estat per fer pública la inauguració de l’exposició Artistes pels Drets Humans que tindrà lloc aquest divendres 19 de febrer, a les 20:30h ací als locals de la UNESCO. Per a nosaltres significa molt, perquè és la guinda del nostre aniversari, dels 40 anys del Club d’Amics de la UNESCO d’Alcoi. Lluny de la depressió, del decaïment que per a moltes persones provoca això de fer 40 anys, per a nosaltres suposa una història ja llarga, compassada per moltes peripècies que, creieu-me, ens ompli de satisfacció. Encara sembla més llarga si pensem que la UNESCO d’Alcoi és la tercera de tot l’estat espanyol que més anys té. Com hem celebrat aquest aniversari? doncs sense ostentacions, de la manera com ho podem i ho sabem fer: omplint el calendari alcoià d’activitats diverses.
Crec, si em permeteu –i promet que ho faré breu- que és el moment i l’espai idoni per homenatjar tots i totes els qui feren possible el naixement, l’existència d’aquest club, el treball desinteressat i constant dels quals és digne de recordar. Gent que des dels seus bancs de treball repassava i continua repassant amb passió les qüestions diàries i també les Ciències, l’Educació i la Cultura. El club d’Amics de la UNESCO d’Alcoi vist des de fora, ha sigut un espectacle tan fascinant com de difícil comprensió. Ha funcionat a altíssima temperatura, amb un admirable dinamisme i amb gran obertura de compàs. Molts ho sabeu, i altres més joves ho podeu imaginar, que tot i estar censurada diverses vegades per ordre superior governativa en temps de Franco, aquesta canallada no va impedir silenciar-nos; al contrari, va encoratjar encara més defendre i difondre els DDHH, referents principals de la UNESCO.
Si observem les centenars i centenars de programacions que durant aquestes 4 dècades hem fet, veiem que estan plenes d’aquestes temes que reivindiquen la defensa d’aquests propòsits, bé siga amb debats, amb exposicions, amb xerrades, amb tallers de poesia, amb seminaris, com amb video-fòrums, cicles, mostres, exposicions, conferències... I vos assegure que els nostres no han sigut uns dogmes de fe sinó unes portes obertes al coneixement, a la informació, al diàleg obert.
No pretenen presentar un balanç d’aquesta acció, ni avaluar tot el que hem fet, ni volem deixar cap petja d’autosatisfacció. Sens dubte és possible fer més i potser millor. Siga com siga, la noció de Club, aquella que fa activitats de manera lliure i desinteressada que funciona com una democràcia en miniatura, en utilitzar el nom d’Unesco, accepta el conjunt de principis generals que la UNESCO s’esforça a justificar diàriament. No es tracta d’un lloc de beneficència en el sentit antiquat de la paraula sinó que ens agrada aportar una contribució, ja siga mínima, perquè puga minvar la irritant desigualtat de condicions humanes.
Per això, torne a repetir, el nostre referent és la Declaració Universal dels Drets Humans perquè considerem que no és un testament que ens han llegat els nostres llunyans avantpassats, fa 60 anys, sinó que és un text, malauradament molt traït, que demana la responsabilitat de tots nosaltres ara i sempre. Sembla que això dels drets humans: cicles de cinema, etc. siga un enunciat buit de contingut, desgastat. Per a la Unesco són ordes de comandament que ressonen quotidianament i que són la nostra raó de ser. Per això, des d’ací promovem totes les inquietuds que generem i que generen els col·lectius que arreplega la Unesco a sa casa, associacions diverses que no tenen local o que vénen ací per oferir reflexions i que creieu-me darrerament en són més amb la qual cosa observem la magnífica salut social dels alcoians i alcoianes.
Esperem donar la vara més anys, treballant amb les úniques armes en què creiem: les paraules, l’expressió, l’art, les imatges... per això no hem dubtat a commemorar la cloenda del 40 aniversari proposant a diversos artistes plàstics, fotògrafs i poetes la realització d’una obra col·lectiva sota el lema Artistes pels Drets Humans.
Permeteu-me que des d’ací agraïsca el treball de totes aquelles persones que han fet possible que enguany puguem contar amb aquesta guinda d’aniversari. Persones que han treballat de manera desinteressada i entusiasta des del moment que els vam llançar aquesta proposta. I acabe citant els motorets sense el treball dels quals aquesta mostra seria paper mullat: els artistes plàstics: Rafa Calbo, Moisés Gil, Manolo Granado, Mónica Jover, Xavier Mollà, Rosa Ripoll, Orfeo Soler i Pep Sou; el fotògrafs: José Aguilar, José Barber, Joaquín Doménech, Jorge Masanet, Toni Miranda, Susana Pla, Pedro Ruíz, Noelia Silvestre i els poetes: Jordi Botella, Antoni Ferrer, Joan Jordà, Robert Llopis, Eduard Marco, Begonya Mezquita, Josep Mir, Josep Ribera, Manel Rodríguez-Castelló i Manuel Bellver. En nom de l’entitat que represente, vull expressar el nostre agraïment als nostres artistes pel seu treball perquè amb el seu art plàstic, fotogràfic i poètic diuen la seua i això ens agrada.
Emma Rodríguez Castelló, presidenta del Club d'Amics de la UNESCO d'Alcoi
.jpg)
.jpg)
